Rumors i mentides a les xarxes en cas d'emergència

Aquest vídeo d'internet sense contextualitzar parla d'un atemptat terrorista a Platja d'Aro i aquest fet pot incitar a un tuit demanant ajuda ciutadana. En ambdós casos, amb ànim d'ajudar o no, rumors que poden afectar greument l'actuació dels equips d'emergència i seguretat ciutadana i generar una alarma social innecessària.

This text will be replaced

Els fets de dimarts a Plajta d'Aro, quan es va confondre una flashmob amb un atemptat terrorista, demostra el poder de les xarxes socials, en aquest cas en negatiu. Per les múltiples plataformes socials es va difondre una alarma que com el joc del telèfon va anar mutant-

Les autoritats recomanen cap fred alhora d'enfrontar-se a una emergència i no donar bola a informacions que no vinguin de fonts creïbles o oficials.  De fet en el cas de Platja d'Aro, des de ben aviat els comptes oficials de l'Ajuntament i els Mossos van desmentir l'alarma terrorista.

Mirar fonts oficials

Fonts oficials on seguir emergències són els twitters dels Mossos d'Esquadra, policies locals, Bombers, Agents Rurals, Protecció Civil, ADFs, 112 o emergències.  També hi ha un grup d'activistes digitals anomenats VOSTs, Voluntaris Digitals d'Emergències, formats per membres de cossos d'emergència i seguretat que es dediquen a monitoritzar les informacions que corren a les xarxes referents a situacions excepcionals.

Noticies relacionades

Pànic a Platja d'Aro quan s'ha confós una flashmob amb un atemptat (03-08-2016)